Peleguer
La tipografia Peleguer és la reinterpretació dels caràcters que els orfebres valencians Manuel Peleguer, pare i fill, van obrir i fondre entre 1779 i 1783 per encàrrec de la “Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia”, en vistes a la creació d’una fàbrica de lletres. ¶ Durant aquest temps, van arribar a obrir 6 graus de lletres (entredos, lectura chica, lectura gorda, texto, parangona y misal). ¶ Sembla que la fàbrica de lletres mai va arribar a funcionar, i que van ser els propis Peleguer qui van conservar els punçons i matrius, arribant a crear una foneria-impremta de la qual només van sortir 5 o 6 llibres o documents durant l’únic any de 1784 . ¶ D’un d’aquests llibres el “Elogio fúnebre que en las solemnes exequias…” compost amb el grau de “lectura gorda” es van treure les mostres per a la digitalització posterior basant-se en els següents paràmetres per donar unitat i un aspecte contemporani a la font. ¶ – Conservar les proporcions de la font original (però unificant les formes de les serifas, ja que aquestes eren diferents segons reposessin en la línia base o a les descendents). ¶ – Igualar les contraformes internes i igualar els caiguts irregulars de la cursiva. ¶ En definitiva, “atrapar” l’essència formal de la font, i “posar-la al dia” seguint els criteris actuals en disseny tipogràfic per aconseguir una font amb bona llegibilitat i amb subtils trets que li aportin personalitat.
